Lectura en catalan para la ceremonia civil

  • Anna Novia Novata

    Nesecito una lectua o poema bonito`para leer en la ceremonia.gracies

  • 16 Respuestas

  • Yessica Novia Habitual
    Si em dius adéu,
    vull que el dia sigui net i clar,
    que cap ocell
    trenqui l'harmonia del seu cant.

    Que tinguis sort
    i que trobis el que t'ha mancat
    en mi.

    Si em dius "et vull",
    que el sol faci el dia molt més llarg,
    i així, robar
    temps al temps d'un rellotge aturat.

    Que tinguem sort,
    que trobem tot el que ens va mancar
    ahir.

    I així pren, tot el fruit que et pugui donar
    el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
    Què demà, mancarà el fruit de cada pas;
    per això, malgrat la boira, cal caminar.

    Si véns amb mi,
    no demanis un camí planer,
    ni estels d'argent,
    ni un demà ple de promeses, sols
    un poc de sort,
    i que la vida ens doni un camí
    ben llarg.

    I així pren, tot el fruit que et pugui donar
    el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
    Què demà, mancarà el fruit de cada pas;
    per això, malgrat la boira, cal caminar.
    El trobo molt bunic.
  • Patricia Novia Habitual
    Mensaje citado

    Escrito por Laura:

    Mensaje citado

    Escrito por Noemí:

    Esta es un fragmento de "Un estudiant de Vic" de Josep Ma. de Sagarra.

    L'amor, si es de debò, no diu paraules

    que enlluernin com vidre de mirall ...

    L'amor, si es de debò, quan diu "t'estimo"

    ho diu una miqueta entrabancat,

    amb ull humit i arrossegant la llengua,

    amb febre al cor i tremolor a les mans.

    Si la dona que veus t'omple les nines

    amb una claror que et deixa enlluernat,

    no cercaràs un mot per la lloança,

    no li diràs "que és bella", no diràs

    les gràcies del color que té a les galtes,

    no cantaràs la pell amb un cantar

    que soni com música ben rimada

    pensada fredament a dintre el cap.

    Si la dona que és bella t'enlluerna,

    ella mateixa se'n adonarà,

    només amb el desfici del teu llavi,

    amb l'espurna de l'ull esbojarrat,

    amb tot allò que se'n conmou el rostre

    que vol dir que tens ganes de besar,

    de morir-te estrenyent-la entre els braços,

    trencant els teus sospirs amb els desmais.

    L'amor, si es de debò, quan diu "t'estimo",

    no parla de riqueses ni brillants,

    no s'ofereix com les mercaderíes,

    no es peça d'una taula de marxant;

    sino que diu: Aquí tens un cor d'home,

    aquí tens aquest pit, tens aquest braç

    que perquè no pateixis i no ploris

    estriparà mig món amb un punyal;

    i si et toquen només un fil de roba,

    si et volen apartar del meu costat,

    ensenyaré les dents molles de ràbia

    saltant damunt de tot, sens fer cabal

    de lleis ni de presons, fins que s'acabi

    l'última gota de la meva sang!

    Perque l'amor és fúria i gelosía

    i esgarrinxada viva de la carn,

    i vel vermell que tapa les mirades

    i desfigura els pensaments més clars!

    I això es l'únic consol d'aquesta vida!

    Això es l'amor, quan ho és de veritat!

    Uooo aquest poema es genial! m'agrada molt! Ho agafaré com a idea!

    M'encanta és molt maco
  • Rosa Novia Curiosa

    M'encanta el fragment del Principito i la rosa. El trobo molt emotiu! Gràcies per descobrir aquestes petites meravelles! ;-)

    Mensaje citado

  • Alicia Destacada
    Si vero tiene razon si todos son de alli y saben Catalan bien sino es un coñazo q yo tb estuve en una boda en Bilbao y era en euskera y la verdad me sali xq no me enteraba de nas
  • Vero Súper Novia
    Me imagino k todos los invitados saben catalan...yo estube en uns boda n barcelona y tb lacdijeron rn catalan y para los k no sabemos es un autentico conazo....a mi m an dado a elegir en euskera pero la dire toda en castellano pues m parece un rollo para los k vienen d fuera
  • Laura Novia Adicta
    Mensaje citado

    Escrito por Noemí:

    Esta es un fragmento de "Un estudiant de Vic" de Josep Ma. de Sagarra.

    L'amor, si es de debò, no diu paraules

    que enlluernin com vidre de mirall ...

    L'amor, si es de debò, quan diu "t'estimo"

    ho diu una miqueta entrabancat,

    amb ull humit i arrossegant la llengua,

    amb febre al cor i tremolor a les mans.

    Si la dona que veus t'omple les nines

    amb una claror que et deixa enlluernat,

    no cercaràs un mot per la lloança,

    no li diràs "que és bella", no diràs

    les gràcies del color que té a les galtes,

    no cantaràs la pell amb un cantar

    que soni com música ben rimada

    pensada fredament a dintre el cap.

    Si la dona que és bella t'enlluerna,

    ella mateixa se'n adonarà,

    només amb el desfici del teu llavi,

    amb l'espurna de l'ull esbojarrat,

    amb tot allò que se'n conmou el rostre

    que vol dir que tens ganes de besar,

    de morir-te estrenyent-la entre els braços,

    trencant els teus sospirs amb els desmais.

    L'amor, si es de debò, quan diu "t'estimo",

    no parla de riqueses ni brillants,

    no s'ofereix com les mercaderíes,

    no es peça d'una taula de marxant;

    sino que diu: Aquí tens un cor d'home,

    aquí tens aquest pit, tens aquest braç

    que perquè no pateixis i no ploris

    estriparà mig món amb un punyal;

    i si et toquen només un fil de roba,

    si et volen apartar del meu costat,

    ensenyaré les dents molles de ràbia

    saltant damunt de tot, sens fer cabal

    de lleis ni de presons, fins que s'acabi

    l'última gota de la meva sang!

    Perque l'amor és fúria i gelosía

    i esgarrinxada viva de la carn,

    i vel vermell que tapa les mirades

    i desfigura els pensaments més clars!

    I això es l'únic consol d'aquesta vida!

    Això es l'amor, quan ho és de veritat!

    Uooo aquest poema es genial! m'agrada molt! Ho agafaré com a idea!

  • Àngels Novia Novata

    Hola, em caso a primers de maig i voldria redactar un escrit personalitzat, una presentació, per llegir-la en el moment de la celebració del meu casament, Demano ajuda, gracies.

  • Olgae Destacada

    Ooooooohh! ME encanta el principito! La conversación con el zorro tambien es una buena lectura

  • Noemí Súper Novia

    ESTE A MI ME ENCANTA:

    Fragmento de el principito (El petit princep):

    Lectura:
    Sobre el planeta del Petit Príncep va haver sempre flors simples que ni ocupaven lloc, ni molestaven ningú. Apareixien i desapareixien. Però un dia va aparèixer un petit bri que no s'asemblava gens als altres, el temps i la cura que es va prendre abans de fer la seva primera aparició va despertar en el Petit Príncep una expectació enorme. Era commovedorament bella, la cuidava, regava i abrigava en les nits fredes. Un dia el Petit Príncep va marxar de viatge a altres planetes, en un d'ells, Després d'haver passat per multitud de dificultats va trobar un camí que el va conduir fins a un jardí de roses idèntiques a la seva. En aquell moment va descobrir que la seva rosa no era única en l'univers, sinó una rosa més, una rosa ordinària. Llavors va adonar que amb una rosa ordinària i tres petits volcans (un potser extingit per sempre), no es podia considerar un gran príncep. I, estès a l'herba, va plorar. A l'estona, es va adonar que aquestes roses no eren iguals a la seva i els va dir: -No són res, ni en res s'assemblen a la meva rosa. Són molt belles, però estan buides i ningú donaria la vida per vostès. Qualsevol que les vegi podrà creure indubtablement que la meva rosa és igual que qualsevol de vostès. Però ella se sap més important que totes, perquè jo l'he regat, perquè ha estat a ella a qui he protegit amb el fanal, perquè jo li vaig matar els cucs (excepte dos o tres que es van fer papallones) i és a ella a la que jo he sentit queixar-se, lloar i algunes vegades fins callar. Perquè és la meva rosa, en fi. Sé que en algun lloc del món, hi ha una rosa única, diferent de totes les altres roses, una la delicadesa, candor i innocència, faran despertar de la seva letargia a la meva ànima i el meu cor. Aquesta rosa, existeix ... envoltada de roselles multicolors, filtrant tot la bellesa a través dels seus ulls aperlados, cristal · lins i absolutament bells ...

    Tu, (nom del nuvi) has trobat la teva rosa, la tens al teu costat, cuida-la, perquè és LA TEVA ROSA Si algú estima una flor de la qual només n'existeix un exemplar entre els milions i milions d'estrelles, és prou perquè sigui feliç quan mira als estels

  • Noemí Súper Novia
    Mensaje citado

    Escrito por Noemí:

    EL PROFETA KAHLIL GIBRAN


    Aleshores Almitra parlà novament i digué:
    I què ens dieu del matrimoni, mestre? I ell respongué :
    Heu nascut junts, i junts continuareu per sempre. Estareu units quan les ales blanques de la mort escampin els vostres dies, i units continuareu en el silenciós record de Déu. Però deixeu que quedin espais en la vostra unió, i permeteu que els vents dels cels dansin sempre entre vosaltres.
    Estimeu-vos l’un a l’altre, però no feu un nus del vostre amor. Ans bé deixeu que sigui un mar que es mou entre les platges de les vostres ànimes.
    Ompliu cadascun la copa de l’altre, però no begeu de la mateixa copa.
    Doneu-vos l’un a l’altre del vostre pa, però no mengeu de la mateixa llesca.
    Estigueu joiosos i canteu i danseu junts, però permeteu que cadascun de vosaltres pugui quedar sol, com està sola cada una de les cordes del llaüt encara que la mateixa música les faci vibrar. Doneu els vostres cors, però no perquè l’un retingui el de l’altre. Car només la mà de la Vida pot contenir els vostres cors. I romaneu junts, però no pas massa prop l’un de l’altre. Car les columnes del temple estan separades, i ni el roure ni el xiprer no creixen l’un a l’ombra de l’altre.


    Ai se me ha colado! que este es el de Olga !!

  • Noemí Súper Novia

    EL PROFETA KAHLIL GIBRAN


    Aleshores Almitra parlà novament i digué:
    I què ens dieu del matrimoni, mestre? I ell respongué :
    Heu nascut junts, i junts continuareu per sempre. Estareu units quan les ales blanques de la mort escampin els vostres dies, i units continuareu en el silenciós record de Déu. Però deixeu que quedin espais en la vostra unió, i permeteu que els vents dels cels dansin sempre entre vosaltres.
    Estimeu-vos l’un a l’altre, però no feu un nus del vostre amor. Ans bé deixeu que sigui un mar que es mou entre les platges de les vostres ànimes.
    Ompliu cadascun la copa de l’altre, però no begeu de la mateixa copa.
    Doneu-vos l’un a l’altre del vostre pa, però no mengeu de la mateixa llesca.
    Estigueu joiosos i canteu i danseu junts, però permeteu que cadascun de vosaltres pugui quedar sol, com està sola cada una de les cordes del llaüt encara que la mateixa música les faci vibrar. Doneu els vostres cors, però no perquè l’un retingui el de l’altre. Car només la mà de la Vida pot contenir els vostres cors. I romaneu junts, però no pas massa prop l’un de l’altre. Car les columnes del temple estan separades, i ni el roure ni el xiprer no creixen l’un a l’ombra de l’altre.

  • Noemí Súper Novia

    Esta es un fragmento de "Un estudiant de Vic" de Josep Ma. de Sagarra.

    L'amor, si es de debò, no diu paraules

    que enlluernin com vidre de mirall ...

    L'amor, si es de debò, quan diu "t'estimo"

    ho diu una miqueta entrabancat,

    amb ull humit i arrossegant la llengua,

    amb febre al cor i tremolor a les mans.

    Si la dona que veus t'omple les nines

    amb una claror que et deixa enlluernat,

    no cercaràs un mot per la lloança,

    no li diràs "que és bella", no diràs

    les gràcies del color que té a les galtes,

    no cantaràs la pell amb un cantar

    que soni com música ben rimada

    pensada fredament a dintre el cap.

    Si la dona que és bella t'enlluerna,

    ella mateixa se'n adonarà,

    només amb el desfici del teu llavi,

    amb l'espurna de l'ull esbojarrat,

    amb tot allò que se'n conmou el rostre

    que vol dir que tens ganes de besar,

    de morir-te estrenyent-la entre els braços,

    trencant els teus sospirs amb els desmais.

    L'amor, si es de debò, quan diu "t'estimo",

    no parla de riqueses ni brillants,

    no s'ofereix com les mercaderíes,

    no es peça d'una taula de marxant;

    sino que diu: Aquí tens un cor d'home,

    aquí tens aquest pit, tens aquest braç

    que perquè no pateixis i no ploris

    estriparà mig món amb un punyal;

    i si et toquen només un fil de roba,

    si et volen apartar del meu costat,

    ensenyaré les dents molles de ràbia

    saltant damunt de tot, sens fer cabal

    de lleis ni de presons, fins que s'acabi

    l'última gota de la meva sang!

    Perque l'amor és fúria i gelosía

    i esgarrinxada viva de la carn,

    i vel vermell que tapa les mirades

    i desfigura els pensaments més clars!

    I això es l'únic consol d'aquesta vida!

    Això es l'amor, quan ho és de veritat!

  • Anna Novia Novata

    Muchas gracies por el fracmento es muy bonito....

  • Lluna Súper Novia

    La lectura que t'ha posat l'Olga, és una passada, naltros la vam tenir entre les possibles... però al final, el meu cunyat i un amic, van fer uns escrits personalitzats...

  • Olgae Destacada

    Fragment del llibre "El profeta" de Khalil Gibran

    <<Alsehores Almitrà parlà novament i digué:

    I què ens dieu del matrimoni, mestre?

    I ell respongué:

    Heu nascut junts, i junts continuareu per sempre. Estareu units quan les ales blanques escampin els vostres dies, i units continuareu en el silenciós record de Déu. Però deixeu que quedin espais en la vostra unió i permeteu que els vents del cel dansin entre vosaltres.

    Estimeu-vos l'un a l'altre, però no feu un nus del vostre amor. Ans bé deixeu que sigui un mar que es mou entre les platges de les vostres ànimes.

    Ompliu cadascú la copa de l'altre, però no begueu de la mateixa copa.

    Doneu-vos l'un a l'altre el vostre pa, però no mengeu de la mateixa llesca.

    Estigueu joiosos i canteu i danseu junts, però permeteu que cadascú de vosaltres pugui estar sol, com està sola cada una de les cordes del llaüt encara que la mateixa música les faci vibrar.

    Doneu els vostres cors, però no perquè un retengui el de l'altre. Car només la mà de la vida pot contenir els vostres cors.

    I romangueu junts, però no massa prop de l'altre. Car les columnes del temple estan separades, i ni el roure ni el xiprer no creixen l'un a l'ombra de l'altre.>>


    A mi me gustó mucho este fragmento, y me lo leyó una chica que el tema de iglesia como que no y le encantó

  • Olgae Destacada

    Mi boda fue en catalan y tuve una lectura no religiosa de un fragmento de un libro de K.Gibran que habla sobre el amor. Te la busco!!

Responde a este debate

Artículos relacionados

Ver más artículos

Miembros destacados

Grupos generales